|
|
|
MUSEU DEL CÀNTIRPlaça de l'Església, 9 Argentona - 8310
L'exposició mostra l'evolució del càntir des del segle XVII fins al XIX. La major part de les peces té origen espanyol. Està situat el museu en una casa gòtica. Té elements de ceràmica grecoromana i precolombina.. |
|
ESGLÉSIA DE SANT JULIÀL’església parroquial de Sant Julià, refeta entre 1515 i el 1539, és un bell exemple de l’estil gòtic tardà, en un període de decadència. Va ser bastida amb pedra de la muntanya de Montjuïc pel mestre de cases gironí Miquel Canut i el francés Perris Absolut
De planta de creu llatina, nau central i dues laterals, claus de volta esculpides, la portada és decorada amb una bella rosassa i la flanqueja el campanar. Va ser restaurada el 1897 per Puig i Cadafalch. L’important retaule del pintor napolità Nicolau Credença, la magnífica trona renaixentista i el retaule del Roser van ser destruïts el juliol de 1936. La rectoria annexa a l’esglèsia té les dimensions i les característiques d’una casa pairal de l’època. |
|
CASA GARÍCamí del Cros a Argentona
La casa i el seu entorn constitueixen un magnífic conjunt projectat per Josep Puig i Cadafalch entre 1898 i 1900, inclou una gran casa i nombroses sumptuoses dependències en les quals destaquen un petit teatre, els magnífics jardins i fins a una petita església. Tot el conjunt està tancat per una tanca que per si sola ja és una obra d'art. És una de les cases modernistes més singulars del Maresme, corresponent al període rosa de l'arquitecte. |
|
|
CAPELLA SAN PERE DE CLARÀ
Carretera d´ôrrius De l'antic priorat benedictí es conserva només la capella, un edifici de la fi del segle XIII, de transició del romànic al gòtic. Consta, però, que ja existia una primera esglesiola l'any 1002, depenent del monestir de Sant Cugat del Vallès. La capella actual és de planta rectangular i absis quadrat, amb coberta de volta apuntada. La porta és de mig punt, adovellada. Al seu costat hi ha un nínxol, d'època gòtica, on hi havia hagut un sarcòfag. Va ser restaurada el 1920 i d'aquesta restauració n'és fruit el campanaret d'espadanya. |
|
|
CAN NAVAS BELL RECÒ
Veinat de Pins Gran casal senyorial envoltat de jardins, construït entre els anys 1940 i 1952. El seu estil és neorenaixentista. Les façanes estan cobertes d'esgrafiats, amb moltes referències clàssiques. La cúpula i els vitralls de la primera planta estan decorats amb pintures de Josep M. Sert, amic de la família. A la sala on hi havia el menjador familiar hi ha diversos frescs obra de Francesc Labarta, i a altres estances de la casa, cinc tapissos originals flamencs del segle XVII. Actualment es dedica a grans banquets i celebracions, amb el nom de "Bell Recó". |
|
|
CASA GOTICA
Plaça de l´Esglèsia 4 Edifici del 1534, segons indica la inscripció en una de les llindes, construït sobre la base d'una casa més antiga. Conserva el portal de punt rodó i el porxo d'arcs ogivals, així com diverses finestres d'estil gòtic tardà, d'arc conopial lobulat. Va ser reconstruït durant els anys cinquanta del segle XX per Joan Rectoret que el llegà a la vila. Actualment allotja l'Arxiu Històric Municipal "Jaume Clavell i Nogueras", i les oficines del Museu del Càntir. |
|
|
CAN MERCADER
Baró de Viver 7 Torre d'estiueig edificada l'any 1903, d'estil neoàrab. És coneguda també com la "casa mora". Els arcs de ferradura, les gelosies, la combinació de tons rogencs de l'obra vista i diversos elements del repertori aràbic es combinen amb altres d'inspiració netament modernista. Entre ells mereix menció especial la porta de forja de la tanca, a base de cercles concèntrics amb radis en forma de sageta.. Haz clic aquí para modificar.
|
|
|
CASA PUIG I CADAFALCH
Plaça de vendre 8 La família de Josep Puig i Cadafalch tenia una casa a la plaça del Vendre, posteriorment va adquirir les dues que li eren veïnes i, amb totes tres, l'arquitecte va dissenyar, entre 1897-1905, la casa d'estiueig familiar. És una construcció en angle, de maó vist, amb un coronament emmerletat i un ràfec que descansa sobre tornapuntes de fusta. A l'exterior hi ha un jardí amb pèrgola i una glorieta hexagonal de fusta, a l'angle de la cantonada. |
|
|
CAN POI ( QUATRE RELLOTGES )
Veinat de Clarà ( Cruïlla C-1415 ) Edifici conegut també com "els 4 rellotges", degut a la torre mirador que té un rellotge a cadascuna de les seves quatre cares. La casa, que duu la data de 1916, barreja elements decoratius de tipus neoromànic i neogòtic. Adossada a la casa hi ha un edifici més baix i més senzill que porta la data de 1925 i les inicials JV, referides a Josep Vila, nom que es reprodueix al forjat de la porta del graner. La casa és actualment un restaurant. |
|
|
FONT DE SANT DOMÈNEC Carrer Gran / Plaça del Vendre Argentona és coneguda com la ciutat de les fonts, i són nombroses les fonts d'aigua mineral que solquen el municipi, moltes d'elles de gran tradició a la comarca. Una de les més representatives és la de Sant Domènec, prop de la plaça del Vendre, l'origen de la qual es remunta al segle XV. La font actual és, però, del 1883, reformada el 1958. A la part superior té una capelleta amb la imatge del sant.. |
|
|
RECTORIA
Carrer Bernat Riudemeia Segle XVI-XVII Adossat a l'església hi ha el gran casalot de la Rectoria, una mostra de la gran importància que tingué la parròquia en el passat. Té planta quadrada i teulada a quatre aigües. El portal és de punt rodó, amb dovelles ben tallades. La resta d'obertures són de llinda recta, emmarcades de pedra. |
|
|
ANTIGA CASA DE LA VILA / SALÓ DE PEDRA
Carrer Gran, 61 Casal gòtic de l'any 1693 que va pertànyer al Capítol de la Seu de Barcelona. Després de la desamortització del segle XIX passà a ser la seu de l'Ajuntament de la vila fins el 1991. Molt reformat, conserva el portal adovellat i finestres gòtiques d'arc conopial.. |
|
CAN CALOPA
Carrer Bernat Riudemeia, 8
Gran casa pairal situada prop de l'església, obra del1698 segons es pot llegir a la llinda del portal del pati, on hi ha també l'escut familiar, amb un gos ("ca") i un pa ("lo pa"). L'edifici té planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulat a quatre aigües. El portal principal és de punt rodó, adovellat, i la resta d'obertures són emmarcades amb pedra. Comptava amb un gran celler, actualment ocupat per un restaurant. El seu interior va ser decorat per Puig i Cadafalch. |
|
|
CASTELL DE BURRIAC
Riera de Cabrera fins a la Font Picant Al cim de la muntanya de Burriac, el castell que duu el nom de Burriac o de Sant Vicenç, va ser edificat durant el segle XI sobre unes antigues restes romanes. El primer esment documental data de 1017, quan el seu castlà era Bernat de Sant Vicenç, sota el domini senyorial dels comtes de Barcelona que el tenien infeudat als Castellvell. . |
|
|
|
| ||||
